La vida de Garriga Barata
 |
| Francesc Garriga i Barata |
Francesc Garriga i Barata va néixer a Sabadell el dia 26 d'abril de 1932 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 4 de febrer de 2015 amb 82 anys a causa d'una malaltia pulmonar.
Va ser un poeta català, tot i que poc conegut perquè tenia una manera de fer poesia molt íntima.
Es va llicenciar en Germàniques a la Universitat de Barcelona. Va formar part de l'ordre de franciscans caputxins, i durant la seva joventut va viure a l'Amazònia, però quan va tornar va deixar de ser de l'ordre dels caputxins.
Va ser professor d'humanitats al Col·legi de Sant Gregori de Barcelona on molts dels seus alumnes es van influir molt en ell. També va ser crític d'art, va dirigir una revista d'art (FMR) en castellà i va participar en programes culturals de TV3 com Avisa'ns quan arribi el 2000.
La seva poesia
La seva poesia, com he dit, va ser diferent a les altres ja que s'allunyava de les tendències de poesia social. Ell creia que tots els seus poemes formaven un gran poema.
Com que era diferent, els seus poemes sempre tenien les següents característiques:
- No posava títols
- No utilitzava majúscules
- Tots els poemes tenien el mateix tipus de lletra i el mateix cos.
- Entre el neguit i el silenci (1959)
- Foc nostre, somni... (1960)
- Paraules cap al tard (1973)
- Els color de la nit (1990)
- Setembre (1992)
- Ombres (2000)
- Ragtime (2011)
- Swing (2015)
El poema que m'agrada més de l'autor és el següent:
ens trobarem
-i fatalment-
a la sortida de la nit
lamentarem
inútilment
la nostra por
i el nostre oblit
i abraçarem
tossudament
la nostra mort
i el nostre crit
perquè mai més
no ens sigui dit
que no ha tingut
la nostra vida
cap sentit.
En aquest enllaç hi ha un vídeo del poeta on explica la seva joventut, la seva experiència amb els caputxins i la seva influència en la poesia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada