dimarts, 11 de novembre del 2014

Narcís Oller i Pilar Prim

Biografia

 Narcís Oller

En Narcís Oller va néixer a Valls (Alt Camp) el dia 10 d'agost de l'any 1846 i va morir a Barcelona el dia 26 de juliol de 1930.
Era orfe de pare. Aquest va morir de tuberculosi, i com que aquesta malaltia és hereditària, la mare d'en Narcís el va protegir molt perquè no la pogués tenir. Aquest fet (la protecció de la mare) el reflecteix en moltes de les seves obres. Va ser educat per el seu oncle i va tenir una relació molt estreta amb el seu cosí Josep Yxart. 

El 1873 es desplaça a Barcelona, a on s'hi queda definitivament, i estudia la carrera de Dret. Quan la va acabar, va entrar com a funcionari a la Diputació Provincial i també va treballar en els tribunals, lloc a on es va fixar en molts casos que va reflectir en les diferents obres que ha escrit.

Va començar a escriure en castellà, perquè era la llengua que utilitzava en els estudis; però, el seu cosí Yxart el va incitar perquè escrivís en català.
Va escriure novel·les, contes, quadres de costums, teatre, memòries i, també, va traduir obres.

No es pot classificar a Narcís Oller en un moviment literari concret perquè va escriure novel·les basades en el romanticisme, realisme, naturalisme i també va fer una novel·la psicològica.

Narcís Oller va voler fer el mateix que Émile Zola, el creador del naturalisme.

Una vegada, durant el realisme, en Benito Pérez Galdós va enviar una carta a Narcís Oller dient-li que una novel·la havia de ser escrita per a una població que parla el castellà. Ell li va contestar que ell (Oller) era un autor realista i s'havia de fixar en el seu voltant que parlava català.
   Benito Pérez Galdós


Les obres més importants de Narcís Oller són:
  • La papallona (1882) : Va voler que fos realista però li va sortir romàntica perquè es va deixar emportar pels sentiments.
  • L'escanyapobres (1884): És realista i naturalista perquè abunda la descripció.
  • La bogeria (1899) : És la novel·la més naturalista i hi ha un estudi psicològic dels personatges.
  • Pilar Prim (1906) : És la última novel·la d'Oller, la va escriure en plena crisi, durant sis anys; volia que fos moderna però és psicològica perquè analitza molts els personatges.
            
Les obres més importants de Narcís Oller

Pilar Prim:
L'obra de Pilar Prim es pot estructurar de la següent manera:

            - La introducció
               Es situa des dels capítols I al II. És el viatge de Barcelona i Puigcerdà.

            El capítol III és la transcició de la introducció al nus.

            - El nus
               Es situa des dels capítols IV al XIII. És el clímax de la història. 

            - El desenllaç 
               Es situa des dels capítols XIV al XVI. És el final de la història.

És la història d'una dona, la Pilar Prim, de 40 anys que ha quedat vídua de l'Antoni Dou, el propietari d'una fàbrica de teixits. Amb ella han quedat els seus dos fills: l'Elvira, d'uns 19 anys, i l'Enric (Enriquet com li diu ella) d'uns 10 anys.

Aquests tres decideixen anar a passar l'estiu a un xalet que tenen a Puigcerdà; així que agafen el tren a Barcelona en direcció a Ripoll. Al tren coneixen en Marcial Deberga, un noi jove d'uns 36 anys, que troba atractives tant a la mare com a la filla, però veu amb més bon ulls a la mare perquè la veu molt més romàntica. Les dues noies també miren amb bons ulls al jove, ja que diuen que sembla un militar. Després de tenir una bona conversa entre en Deberga i les dues noies, aquests quatre es despedeixen a Ripoll, quan en Deberga es diregeix a Ribes, en canvi la Pilar, l'Elvira i l'Enric marxen cap a Puigcerdà en carruatge.
Allà, a Puigcerdà, la Pilar gaudeix del seu usdefruit que és el dret que té de poder utilitzar la propietat del seu marit difunt i quedar-se els beneficis  sense ser-ne propietària. Després coneixen a en Rossendo i a la donya Pomposa, un fill i mare molt xafarders, tots dos baixets, grassonets i amb la cara ben vermella, que van a interessar-se per la Pilar i també per l'Elvira.
L'endemà, al xalet de Puigcerdà, reben un ram de flors sense propietari. L'Elvira es pensa que és en Rossendo perquè aquest estava enamorada d'ella, però hores més tard s'assabenten que el propietari del ram era en Deberga que arriba a Puigcerdà per visitar la mare i la filla. Aquests tres decideixen anar a fer una exurció a Sant Romeu i allà es troben a la senyora Pomposa i al seu fill Rossendo. Aquesta situació incomoda a en Deberga perquè un any enrere ell i la Pomposa van tenir relacions en un balneari i això, per en Marcial, va ser la ''caiguda llastimosa''. Davant d'aquesta situació, en Deberga torna precipitadament a Barcelona; l'Elvira, en saber la notícia, dóna totes les culpes a la seva mare per ser tant simpàtica amb la Pomposa i amb en Rossendo, després, però, es perdonen, perquè la Pilar li dóna en Deberga com a candidat perquè es casi amb la seva filla.
Arriben a Puigcerdà, els cunyats de la Pilar - a qui ella odia molt - , en Robert Ortal i la seva muller , la Julita. Aquests convencen a l'Elvira que no s'ha de casar amb en Deberga, perquè la donya Pomposa els va explicar que no li convé com a marit, i ella els hi fa cas perquè admira aquesta parella. Després, aquests convencen a l'Elvira per acompanyar-los al País Basc. La Pilar, al principi, no ho vol, però al final ho accepta.
Quan la Pilar està  amb el seu fill Enriquet sola a Puigcerdà, l'avisen que el seu pare està molt malalt; quan arriba a Barcelona, el seu pare ja és mort. Es desanima molt perquè ha perdut el seu pare, perquè els seus cunyats l'havien deixat a Barcelona malalt i sol i perquè envia telegrames a l'Elvira i als cunyats i no contesten. A l'enterrament, la Pilar es retroba amb en Deberga qui se n'adona que s'està enamorant d'ella però, veu que no és lògic perquè ell és quatre anys més jove que la Pilar i també és més pobre. Durant els primers dies de dol, en Deberga decideix anar a visitar la Pilar però no pot perquè li diuen que està malalta; en veritat estava malalta però tampoc el volia veure perquè també sentia alguna cosa per ell. Davant d'aquestes reccions, en Deberga torna a tenir relacions amb la seva antiga amant, una cantant d'òpera, la Fanny Nodier.
Al cap d'uns dies arriben a Barcelona l'Elvira, els cunyats de la Pilar i l'Amós Echevarría, un noi jove, ric i orfe que els tiets de la noia li van presentar al País Basc perquè s'hi casés i ella ho va acceptar perquè admira als Ortal. L'Elvira i la Pilar discuteixen sobre el casament entre la primera i l'Amós, ja que la Pilar creu que la seva filla no estima al noi, sinó que es sent obligada pels seus tiets. La noia convenç a la seva mare que estima al noi de veritat, tot i que és fals, i la Pilar accepta que es casin quan hagi passat el dol.
La Pilar rep una carta que diu que té relacions amb en Deberga , això la posa molt trista i gairebé malalta, la seva amiga Osita la intenta animar, i les dues pensen que l'autor de la carta és l'Ortal. De cop, aquest apareix per la porta i succeeix una gran discussió entre la Pilar i en Robert,  i al final , la Pilar agafa un atac de nervis i cau malalta al llit a punt de morir. El  metge diu que perquè la Pilar es curi ha de procurar que no vegi ni a la seva filla ni als seus cunyats durant un temps. L'Elvira, ja casada amb l'Amós, arriba del País Basc en assabentar-se que la seva mare està molt malalta, després que el metge li digui que no pot veure-la, decideix tornar-se'n al País Basc. Quan la Pilar va estar curada, ella i l'Osita van al nou despatx d'advocat d'en Deberga perquè els ajudi, ja que la Pilar s'ha assabentat que el seu cunyat porta molt malament les gestions de la fàbrica. Allà, ella i en Deberga veuen que l'atracció entre ells dos cada vegada és més forta, però tots dos saben que no poden estar junts perquè si ho fessin, la Pilar perdria el seu usdefruit, que també comporta perdre la custodia dels fills, i en Deberga es quedaria més pobre. Quan marxen, després d'haver berenat tots tres, l'Osita li diu a la Pilar que totes les estàtues femenines que té en Deberga al despatx s'assemblen a la Pilar; ella no ho vol acceptar, però, quan l'endemà hi torna, se n'adona que l'Osita té raó.
La Pilar entrevista a un majordom de la fàbrica i a alguns ex-socis i tots li diuen que l'Ortal gestiona molt malament la fàbrica de teixits Dou. Amb tota la informació, la Pilar va a casa d'en Deberga i li explica.

Així s'acaba la novel·la; és un final obert, i suposadament fan un judici i guanya la Pilar. Després poden estar junts.




Una web a on hi ha molta informació sobre la darrera novel·la d'Oller

dimarts, 4 de novembre del 2014

Àngel Guimerà i La filla del mar

Àngel Guimerà
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife (Canàries) l'any 1845, fill de pare català i mare canària.mestís, que significa que no era del tot català, ja que va heretar més la llengua castellana de la seva mare que no el català que parlava el seu pare. També es sentia diferent perquè era un fill bordo; és a dir que els seus pares no estaven casats, fet totalment estrany en el segle XIX. Quan era jove, se li va morir la mare, i més tard es va enamorar d'una noia amb qui es volia casar, però els pares d'aquesta no ho van voler perquè l'Àngel no era del tot català i també, perquè no era burgès; per tant va ser un amor no correspost.
Als set o vuit anys va arribar a Catalunya, concretament a Tarragona. En arribar-hi es va sentir molt diferent perquè era
Totes aquestes paraules marcades són els fets propis que van fer que l'Àngel Guimerà volgués reflectir en els personatges de les seves obres; per exemple, podem trobar molts personatges orfes, diferents, immigrants i, sobretot, amors impossibles que acaben fracassant.
Àngel Guimerà als 8 anys
Va escriure moltes obres durant el romanticisme. Va començar escrivint poesia (dos llibres) i llavors, prosa (tres llibres), però l'estil que més va utilitzar va ser el teatre.
Va escriure més de cinquanta obres de teatre, aproximadament, però les més importants són:
  • Mar i Cel
  • En pólvora
  • Maria Rosa
  • La festa del blat
  • Terra baixa
  • La filla del mar

En totes aquestes obres, els personatges principals solen ser o orfes, o diferents o immigrants. Però sobretot, hi apareix el triangle amorós; és a dir, dues dones que s'enamoren del mateix home, o dos homes que s'enamoren de la mateixa dona. I aquests triangles mai tenen un final feliç.

La filla del mar
A la classe ens hem llegit La filla del mar, un drama que succeeix en un poble mariner de la costa catalana.
La protagonista principal és l'Àgata, una noia musulmana que va arribar de ben petita a la costa d'aquest poble després d'haver naufragat en un vaixell a on també hi havia els seus pares i qui no va arribar a veure mai més (nena orfe). Es sap que era musulmana perquè anava vestida amb el vestit típic dels països del nord d'Àfrica i també perquè parlava un idioma diferent. Llavors, com que el poble no podia deixar a aquell infant allà sol, algú l'havia de cuidar, però com que no es posaven d'acord, el poble es va posar en cercle i la van col·locar al mig perquè ella escollís amb qui es volia quedar, i com faria qualsevol nen petit, va anar cap a una nena de quatre anys més gran que ella; la Mariona. Més tard, es van morir els pares de la Mariona (la noia queda orfe) i se'n va haver d'ocupar d'ella i de l'Àgata, l'oncle de la primera, en Cinquenes, l'encarregat de pagar els salaris als treballadors del poble. Ell tenia molt clar que només la Mariona era la seva neboda.

L'acció de l'obra comença anys més tard, quan totes les dones del poble estan al port cosint les xarxes mentre els homes i l'Àgata van a pescar. Llavors, passen per allà la Mariona acompanyada d'en Pere Màrtir; un noi jove i atractiu que es dedica a seduir a totes les noies del poble, aquestes se n'enamoren, ell s'aprofita d'aquestes i finalment, les abandona. Per tant quan totes les dones del poble veuen la situació comencen a tafanejar sobre la parella i més tard li expliquen a en Cinquenes. Quan aquest s'assabenta que la seva neboda festeja amb en Pere Màrtir, li prohibeix de veure'l.
Després, la Mariona i en Pere Màrtir plantegen un festeig fals entre el noi i una altra noia del  poble perquè així el poble es pensés que ja no estan junts i llavors, es veurien d'amagat. Després de triar moltes noies, la Mariona dóna com a candidata a l'Àgata, perquè sap que en Pere Màrtir no se n'enamorarà perquè és heretge.
Dies més tard, en Pere Màrtir comença a parlar amb l'Àgata per enamorar-la, però al cap d'un temps l'Àgata s'enamora d'ell i aquest s'enamora d'ella de veritat. La Mariona comença a veure la situació i es va anar posant gelosa. En Cinquenes també ho veia, però no li preocupava tant que l'Àgata estigués amb en Pere Màrtir perquè no acceptava a la noia com a una neboda.
Al cap d'un temps, per la gelosia, la Mariona li explica a l'Àgata que tot era un festeig fals i l'Àgata, en sentir-se enganyada, s'enfada molt amb en Pere Màrtir. Comença a dir que el vol matar, però llavors, en Pere Màrtir li fa entendre que s'ha enamorat d'ella de veritat i que no tornarà a parlar més amb la Mariona, però aquesta última, més tard, troba al noi i l'abraça dient-li que l'estima ; l'Àgata, en veure-ho, li clava una fitora (com una forca que serveix per a pescar) a l'esquena d'en Pere Màrtir i el mata. Però, abans de morir, el noi li va dir a l'Àgata, sincerament, que l'estimava; i després, ella se'n va arrapentir i es va suïcidar tirant-se al mar.

Un vídeo de l'obre representada teatralment

                                                                          
Diverses de les portades de les obres de Guimerà

Podeu visitar la web següent o on hi ha tota la informació d'àngel Guimerà; des de la biografia fins a entrevistes:

Web informativa sobre Àngel Guimerà