dimarts, 21 d’octubre del 2014

Aigües encantades

Aigües encantades és una obra teatral escrita per Joan Puig i Ferreter l'any 1907.
Joan Puig i Ferreter

Es tracta d'un drama a on s'oposen les idees del poble i les idees del progrés.
Nova edició d'Aigües encantades
Argument:

En un poble de muntanya de la província del Tarragonès hi ha sequera i tot el poble està fent com una mena de processó, a on preguen per la Verge dels Gorgs; la verge del poble, que es veu que una vegada va aparèixer d'uns gorgs i que li va dir a un pastor que si li construïen una ermita els donaria fe. Això ho fan perquè plogui.

Doncs, tot els poble està pregant, i la Cecília, la protagonista, i en Vergés, el mestre del poble que es vol casar amb la Cecília, estan a casa dels pares de la noia parlant sobre les benediccions que fa el poble, que ells creuen que són supersticions sense sortida.
Llavors, arriben els pares de la noia, en Pere Amat i la Juliana, que la comencen a escridassar perquè no ha assistit a les benediccions del poble mentre totes les noies de la seva edat hi eren.
La Cecília, que només passava els estius al poble ja que durant l'hivern vivia a la ciutat amb una seva tia perquè estudiava per mestre, tenia unes idees molt contràries a la religió. Ella creia que la religió no ho arreglava tot i contestava amb les seves idees als seus pares que creien que estudiar a la ciutat la tornava boja.
Llavors, al poble arriba un foraster, a qui mai l'autor li posa nom, que ve de la ciutat, que és enginyer i que coneixi medis naturals que és canalitzant l'aigua dels Gorgs de la Verge per acabar amb la sequera del poble, però el poble no ho vol, perquè la Verge dels Gorgs és la seva patrona.
Algunes persones com el pastor, que no creu en la religió, o l'alcalde, que al principi no té les idees segures però que al final es decanta per les idees del foraster, van a escoltar-lo a casa de l'alcalde i el foraster els hi explica la solució que té, però els que creien en la Verge van començar a oposar-se a aquest home, sobretot el Mossèn Gregori, que diu que és Déu qui té la única solució perquè plogui.
Després que el foraster expliqui la solució, comença a ploure i tot el poble el comença a perseguir i a tirar-li pedres.
A la casa de la Cecília, aquesta els explica als seus pares que les dones també poden triar i manar i els diu que no vol estar més en la seva casa i que marxarà.

Al final, a la casa, només hi ha en Vergés i la Cecília; aquesta última li explica que vol marxar amb el foraster i anar a viure amb ell per sempre, en Vergés ho intenta impedir, però és impossible i la Cecília se'n va.



Vídeos sobre representacions teatrals de l'obra:
''Tràiler'' de l'obra feta pel TNC

Aigües Encantades


dilluns, 13 d’octubre del 2014

El modernisme

El modernisme va ser un moviment que va sortir a Catalunya a finals del segle XIX, concretament, es  posa com a data d'inici l'any 1892, quan en Jaume Brossa va pulicar un article anomenat Viure del passat a la revista l'Avenç; i es com a data de fi el 1911, any en què va morir el millor poeta modernista, en Joan Maragall.

Els objectius del modernisme eren:
  • Modernitzar la llengua 
  • Modernitzar la societat 
  • Modernitzar la cultura
  • Modernitzar-ho tot
  • Innovar
Tots aquests objectius ho volien aconseguir a través de l'art ( literatura, pintura, arquitectura, ...)

PRIMERA ETAPA DEL MODERNISME:

Els modernistes eren uns joves, fills de burgesos, que no volien ser burgesos; és a dir, que no volien ser de la societat burgesa ja que a aquests no els interessa l'art perquè a través d'aquest no es reben diners, mentre que pels modernistes l'art era el més important.
Els modernistes eren artistes (escriptors, poetes, pintors, escultors, ...) que estaven sols en la seva lluita contra el món, per l'art. Aquests artistes es sentien com si fossin herois.
Hi havia dos grans grups de modernistes:

1.- Els regeneracionistes o vitalistes:
     Aquests eren els que volien canviar la societat a través de l'art, s'implicaven amb cos i ànima per canviar        la societat, és a dir que participaven en la política, escrivien en revistes, etc.
     Els vitalistes volien una resposta social i eren optimistes.
     Els regeneracionistes més importants van ser: Pompeu Fabra, Jaume Brossa, Joan Maragall, Joan Puig i        Ferrater, entre d'altres.


2.- Els esteticistes o partidaris de l'art per l'art:
     Aquests feien art però sols, no el volien mostrar; per ells l'art era només cultura.
     Els esteticistes eren molt individualistes.
     Els partidaris de l'art per l'art més importants van ser: Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Santiago                Rusiñol, Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), entre d'altres.

Les idees del modernisme provenien del nord d'Europa i es van començar a difondre a Catalunya a través de diferents revistes modernistes com:
  • Avens (més tard corregida i anomenada Avenç)
  • Joventut
  • Catalònia
  • Pèl i Ploma

La revista l'Avenç
                                            
Com he dit, en l'Avenç, l'any 1892, si va publicar un article de Jaume Brossa anomenat Viure del passat.
En aquest article s'explicava que en l'art no hi havia ni regles ni límits. Una de les frases que Jaume Brossa va escriure en aquest article és : "A èpoques noves, formes d'art noves" . On es veu perfectament que volien modernitzar.

En aquestes revistes, els modernistes escrivien tal i com sonava, sense normes; però més tard va arribar en Pompeu Fabra, un língüista, que va fer unes campanyes de normalització lingüística per posar les normes a la llengua catalana. A la revista l'Avenç, va escriure uns articles de correcció en castellà perquè tothom ho pogués entendre; un dels exemple de correcció que va fer va ser de la paraula Avens a canviar-la per Avenç.

Pompeu Fabra
                                                   
L'any 1897, els modernistes van començara quedar a la cerveseria Els quatre gats de Barcelona.
Més tard, van començar a fer unes festes modernistes a on feien art (parlar, fer teatre, fer concerts, fer recitals,...).
Aquestes festes les feien a una casa de Sitges, anomenada Cau Ferrat,  que va comprar en Santiago Rusiñol.
El Cau Ferrat de Sitges

Els quatre gats de Barcelona

En Santiago Rusiñol, va ser un dels artistes modernistes més importants.
Feia poemes però el que més li agradava era la pintura (pintava molts jardins, li agradava utilitzar llum i color).
Santiago Rusiñol

ÚLTIMA ETAPA DEL MODERNISME:

Aquesta última etapa del modernisme es situa de finals del segle XIX a principis del XX.
En aquesta etapa va ser quan els burgesos es van adonar que l'art era bo i el van acceptar, donant també, suport a l'artista.

Vídeo de Santiago Rusiñol i del modernisme