dijous, 11 de juny del 2015

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

La vida de Pòrcel

Pòrcel
Bartomeu Rosselló-Pòrcel va ser un poeta català que va néixer a Palma de Mallorca el 3 d'agost de 1913.
Els seus pares eren húmils i ell va començar estudiant en escoles parroquials. A partir de 1928 va anar a l'institut i el va influir en literatura el seu professor Gabriel Alomar. Quan va acabar el batxillerat va anar a Barcelona amb 17 anys per estudiar a la universitat per estudiar Filosofia i Lletres; era pobre, però hi va entrar gràcies a la seva intel·ligència i a beques. A la capital, es va instal·lar en una residència d'estudiants on va conèixer qui més tard seria intel·lectual om Salvador Espriu o Joan Teixidor.
L'any 1933, es prepara un creuer pel Mediterrani amb molts estudiants de Filosofia i Lletres durant 47 dies. Quna van tornar van començar a escriure les seves experiències; ell, especialment, va canviar i va deixar d'escriure en castellà per fer-ho en català.
L'any 1935 acaba els estudis i va a fer un doctorat a Madrid on coneix la Generació del 27. El 1936, l ofereixen una càtedra a la UB, però no l'accepta i va a fer de professor a l'institut Pi i Maragall. El 1937 s'estalvia d'anar a la guerra perquè era molt miop, però comença a agafar una tuberculosi pulmonar i no li ho diuen.
I, finalment, el 5 de gener de 1938 mor en un sanatori amb 25 anys.

Les seves influències

Les seves influències va ser:

  1. L'ESCOLA MALLORQUINA
  2. LA GENERACIÓ DEL 27 perquè admirava el Barroc tan culte com popular.
  3. LA POESIA PURA 
  4. L'AVANTGUARDISME conretament el surrealisme durant els últims anys.
Els símbols

En tots els seus poemes apareixen símbols que tenen un significat:

  • FOC (i els derivats) significa catarsi, purificació.
  • FOSCOR (i els derivats) representa la mort, el mal, la fatalitat, etc.
  • AIGUA (i els derivats) segueix la teoria d'Heràclit on tot comença a partir de l'aigua.
  • ÀNGELS perquè són els intermediaris entre el cel i la Terra.


Obres

Els seus poemaris són:
- Nou poemes (1933)
- Quadern de sonets (1934)
- Imitació del foc (1938)


Francesc Garriga Barata


La vida de Garriga Barata

Francesc Garriga i Barata



Francesc Garriga i Barata va néixer a Sabadell el dia 26 d'abril de 1932 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 4 de febrer de 2015 amb 82 anys a causa d'una malaltia pulmonar. 
Va ser un poeta català, tot i que poc conegut perquè tenia una manera de fer poesia molt íntima.
Es va llicenciar en Germàniques a la Universitat de Barcelona. Va formar part de l'ordre de franciscans caputxins, i durant la seva joventut va viure a l'Amazònia, però quan va tornar va deixar de ser de l'ordre dels caputxins.
Va ser professor d'humanitats al Col·legi de Sant Gregori de Barcelona on molts dels seus alumnes es van influir molt en ell. També va ser crític d'art, va dirigir una revista d'art (FMR) en castellà i va participar en programes culturals de TV3 com Avisa'ns quan arribi el 2000. 

La seva poesia
La seva poesia, com he dit, va ser diferent a les altres ja que s'allunyava de les tendències de poesia social. Ell creia que tots els seus poemes formaven un gran poema. 
Com que era diferent, els seus poemes sempre tenien les següents característiques:
  • No posava títols
  • No utilitzava majúscules
  • Tots els poemes tenien el mateix tipus de lletra i el mateix cos.
Els seus poemaris més importants són:
- Entre el neguit i el silenci (1959)
- Foc nostre, somni... (1960)
- Paraules cap al tard (1973)
- Els color de la nit (1990)
- Setembre (1992)
- Ombres (2000)
- Ragtime (2011)
- Swing (2015)


El poema que m'agrada més de l'autor és el següent:

ens trobarem

-i fatalment-

a la sortida de la nit

lamentarem

inútilment

la nostra por

i el nostre oblit

i abraçarem

tossudament

la nostra mort

i el nostre crit

perquè mai més

no ens sigui dit

que no ha tingut

la nostra vida

cap sentit.

En aquest enllaç hi ha un vídeo del poeta on explica la seva joventut, la seva experiència amb els caputxins i la seva influència en la poesia: