Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Sant Gervasi (Barcelona) el dia 10 d'octubre de 1908.
Vivia amb els seus pares però passava gran part del seu temps amb el seu avi patern. Aquest home li va ensenyar tot el que sabia de botànica i la Mercè s'hi va aficionar. Els jardins es van convertir en el seu microcosmos infantil.
 |
| Mercè Rodoreda de petita |
 |
| La Mercè i el seu avi |
Els una nena molt intel·ligent, però quan tenia 10 anys els seus pares la van treure de l'escola perquè tenien problemes econòmics. Després es va dedicar a cuidar el seu avi qui li va encomanar l'amor per la literatura. Dos anys més tard, el seu avi va morir i ella, moltes vegades, va afirmà que la felicitat se li havia acabat.
Els 12 anys la van marcar perquè li van succeir uns fets molt importants per la seva vida:
- L'avi matern es mor i digué que s'acaba la felicitat.
- Li va la menstruació per primera vagada; és a dir, que es converteix en una dona, per tant, és expulsada del seu microcosmos infantil.
 |
| La Mercè amb els seus pares |
Com que la seva mare li buscava una parella, li començà a parlar d'un oncle, en Joan Gurguí, que havia emigrat cap a Amèrica per fer-se ric. En concret va anar a Argentina, però no va tornar amb molts diners.
En Joan era catorze anys major que la Mercè però ella, de tant sentir-ne parlar, li va semblar que se'n estava enamorant. Vuit anys després es casen. Temps després, el matrimoni li comença a semblar un incest ja que era més gran que ella i perquè era el seu oncle. Tot i així, nou mesos després del casament, la parella té el seu primer i únic fill, en Jordi Gurguí.
Va començar a escriure algun gènere.
 |
| Mercè Rodoreda de jove |
L'any 1939, durant la Guerra Civil, hi havia un autocar que passava per davant les cases dels intel·lectuals per exiliar-se. Ella, sense pensar-s'ho molt, va decidir pujar-hi i abandonar el seu fill i el seu marit. Tots aquests intel·lectuals, la majoria dels quals eren escriptors, s'instal·len en una casa de les afores de França. En aquest habitatge coneix a l'Armand Obiols, un poeta que també estava casat i tenia fills i que els havia abandonat. La Mercè i l'Armand s'enamoren i van a viure junts en una casa de Ginebra. La noia començà a cosir per guanyar diners i ell trobà una feina on es feien traduccions, però aquest treball l'obligava a estar fora de casa durant un temps, mentrestant la Mercè es dedicava a fer el que més li agradava: escriure. Durant aquest temps, va escriure molts contes breus.
 |
| L'Armand Obiols i la Mercè Rodoreda |
Més tard, s'assabentà que en Joan Gurguí havia mort i es va posar contenta perquè tenia independència econòmica. Va haver de tornar a Barcelona. Quan va tornar cap a Ginebra, l'Armand estava molt malalt i apunt de morir, llavors, li va descobrir que aquest noi l'estava enganyant amb una altra noia ja que la va trobar amb ell quan estava tan malalt. Es va sentir molt enganyada. (Aquest fet el reflecteix en la novel·la Mirall trencat )
El seu fill, ja gran, casat i amb fills, va tenir esquizofrènia. La dona d'en Jordi va enviar un telegrama a la Mercè per explicar-li la situació però ella mai la va contestar.
L'any 1983, va agafar un càncer de fetge, la van ingressar en una clínica de Girona i, al cap de poc temps, va morir.
La Mercè va ser una dona molt reservada, no li agradava conèixer gent i creia que la literatura era més important que la família.
 |
| La Mercè Rodoreda |
Com que no va obtenir molts bons resultats en l'amor, moltes vegades va repetir: '' Totes les relacions amoroses estan abocades al fracàs''.
La literatura de Rodoreda agrada a moltes persones perquè escriu amb ''llengua parlada'', és a dir, tal i com parlen i s'expressen les persones. També utilitza la psicologia i el monòleg ja que explica les històries a una persona que mai intervé.
Les seves obres més importants són:
- Sóc una dona honrada ?
- Aloma
- La plaça del diamant
- El carrer de les Camèlies
- Jardí vora el mar
- Mirall Trencat
- Quanta, quanta guerra
- La mort i la primavera
 |
| Fotografia amb diverses obres de Mercè Rodoreda |
Jardí vora el mar
 |
| La novel·la |
Es tracta d'una novel·la psicològica de crisi i d'una novel·la coral perquè té molts personatges i tots tenen la seva importància. No obstant, és una novel·la de les menys considerades de Mercè Rodoreda. S'utilitza una tècnica americana anomenada ''behaviorisme'', és a dir, que els personatges són caracteritzats a partir del que fan.
En aquesta novel·la hi ha algun tret del romanticisme com el triangle amorós. És una història universal perquè no ens concreta ni el temps ni el lloc de l'acció i que, per tant, es podria situar en qualsevol època; tot i així, sembla ser que l'acció de Jardí vora el mar es situa entre els anys 20 i els anys 30, i que succeeix en un poble del maresme. El narrador és un personatge observador.
La novel·la es divideix en sis capítols que corresponen a sis estius:
Primer estiu:
El jardiner, que és el narrador, explica que una parella jove, en Francesc i la Rosamaria, recent casats compren la finca on ell cuida un jardí per passar-hi els estius. La parella contracta servents i es queden el jardiner. Arriben un dia qualsevol d'estiu amb més amics entre els quals hi ha un pintor, una modista, i fins i tot, un entrenador d'esquí aquàtic. Passen tot l'estiu a la platja i al final fan una festa ja que la Rosamaria està embarassada. Aquesta festa és una gran celebració on tothom va disfressat i hi ha cambrers extres. El jardiner ajuda a aparcar els cotxes i a netejar els plats. L'endemà al matí el jardiner veu que, sense voler, li han destrossat el jardí i l'ha d'arreglar. Marxen i al cap d'un mes, un senyor li pregunta al jardiner si els terrenys del costat són per vendre ja que vol fer una casa a la seva filla.
Segon estiu:
Arriben tots i expliquen d'amagat que la senyoreta Rosamaria havia perdut el fill a l'hivern, però es veu que va ser una avortament voluntari. A causa d'això, en Francesc està més distanciat de la seva muller i comença a passar gran part del seu temps amb la Miranda, una cambrera del Brasil que vol seduir a tots els homes per pujar de categoria social. El senyor que havia vingut a finals de l'estiu passat a preguntar pels terrenys es diu senyor Bellom i comença a construir la casa. Aquest senyor és molt simpàtic i es fa molt amic del jardiner ja que li comença a explicar la seva vida, però el jardiner també ho fa; explica que viu a la casa des que va deixar de fer de soldat i que quan tenia 35 anys va conèixer una serventa de la casa que en tenia 16 i se'n va enamorar. La noia es deia Cecília i la va conèixer un dia que plovia molt i que es va anar a amagar a sota un arbre. Es va enamorar de la seva mirada, de la seva veu i del seu parlar i mai la va estimar per plaer, sino per tendresa.
Arriba un amic de la parella, en Sebastià, que és el marit de l'Eulàlia i caça a l'Àfrica. Es fa molt amic del jardiner i gasten bromes a tothom. Fa veure que festeja amb la Miranda i en Francesc per enveja se'n va de casa i s'instal·la a l'hostal d'en Bergadans. Però, al final torna i es perdona amb la seva muller. Marxen i quan s'assabenten que el senyor Bellom construeix un estable per tenir-hi cavalls, ells també en fan un i porten dos cavalls amb un cuidador.
Tercer estiu:
L'Eulàlia es torna pintora i la Miranda comença a enyorar el seu país. El germà d'aquesta la visita i li regala una mona de record. Aquesta mona es diu Tití i al principi està quieta, però llavors, comença a descordar les sabates de les persones, obre totes les aixetes de la casa i la inunda, posa sorra a dins d'un pollastre, munta a cavall, fa malbé les flors del jardí i un dia el jardiner li fa una bofetada i es posa malalta fins que desapareix. A finals d'estiu, reben la notícia que en Sebastià ha estat assassinat a l'Àfrica per uns que caçaven elefants.
Quart estiu:
Tots marxen un dia d'excursió i el jardiner es troba amb dos vells, l'Andreu i la Paulina, que pregunten per la Rosamaria; ell els convida a casa seva i li comencen a explicar que per ells la Rosamaria va ser om una segona filla ja que la tenien tot el dia a casa perquè estava amb el seu fill, l'Eugeni. Llavors, li expliquen que són allà perquè l'Eugeni va desaparèixer quan la Rosamaria es va casar i li va dir que al cap de cinc anys la aniria a buscar i li volien preguntar si sabien alguna cosa d'ell. Quan arriben de l'excursió, la Rosamaria parla amb ells però no en treuen res. Llavors, al cap d'uns dies, a la casa d'en Bellom s'hi instal·len la seva filla, la Maribel, amb el seu marit, que resulta que és l'Eugeni. Els de la casa marxen, però els Bellom s'hi queden per sempre. L'Eugeni es fa molt amic del jardiner i l'ajuda amb les plantes. Un dia decideix acompanyar-lo a airejar la casa dels senyorets i l'Eugeni ho agafa com un vici perquè així pot remenar les coses de la Rosamaria.
Cinquè estiu:
Arriben tots i es fan molt amics dels Bellom, però l'Eugeni s'intenta apartar ja que odiava en Francesc perquè li va robar l'amor de la seva vida, la Rosamaria. L'Eugeni demana al jardiner si li pot deixar la casa per parlar amb la Rosamaria, l'espera tota la nit i no es presenta. L'endemà celebren una festa i el dia següent no troben l'Eugeni en lloc. Dies més tard el troben ofegat a la platja: s'havia suïcidat.
En Bellom dóna diners al jardiner perquè els hi doni als pares de l'Eugeni. El jardiner va a Barcelona a veure els pares del noi i fins al final no els hi ho explica.
Sisè estiu:
La Mariona troba un diari de l'Eugeni a l'habitació de la Maragda on s'explica com ell i la Rosamaria es van anar enamorant i com es reien d'en Francesc ja que presumia dels diners. Llavors, es veu que l'Eugeni i la Rosamaria van passar una nit junts i per por que estigués embarassada se'n va anar amb en Francesc. El jardiner crema el diari perquè ningú s'assabenti de res. Llavors, en Francesc explica al jardiner que vol vendre la casa, però que el pagarà durant un any i es podrà quedar el tres per cent de la venda.
En Francesc i la Rosamaria marxen per sempre i el jardiner es troba amb en Bellom qui li diu que el pot mantenir, però ell no vol ja que si el treuen del seu jardí és com si el matessin perquè allà encara nota la presència de la seva estimada muller, la Cecília.
