El Cyrano de Bergerac

Edmond de Rostand

El Cyrano de Bergerac és una obra de teatre escrita per Edmond de Rostand que es va estrenar l'any 1897.

Edmond de Rostand va néixer el dia 1 d'abril de 1868 a Marsella i va morir a París el dia 2 de desembre de 1918.
Va ser un autor dràmatic i un poeta francès. És famós pel Cyrano de Bergerac que ha estat un clàssic del teatre francès fins avui. Aquesta obra és una comèdia de cinc actes escrita en vers; és com una història real perquè està basada en la vida d'un dramaturg i poeta francès anomenat Cyrano de Bergerac.

Argument:

A París, al segle XVII, un mosqueter que porta per nom Cyrano de Bergerac es dedica a anar en contra de les persones importants fent versos. Ell està enamorat de la seva cosina Rosaura, però sap que ella no ho està perquè en Cyrano té un defecte: té el nas molt llarg; la Rosaura li confessa que li agrada un cadet que es diu Cristià. Aquest últim és molt valent i molt més atractiu que en Cyrano però no sap què dir a les noies quan les té al davant. Com que en Cyrano és molt bon escriptor decideix escriure cartes a la Rosaura en nom d'en Cristià. Quan la Rosaura i en Cristià s'estan casant, el comte de Guixe fa que en Cristià se n'hagi d'anar a la guerra perquè no vol que estigui amb la Rosaura ja que ell també l'estima. A la guerra, però, arriba la Rosaura i dóna menjar a tots els cadets i mosqueters que estan en fam; també ho fa per anar a veure el seu estimat. Durant la guerra, en Cyrano envia moltes cartes a la noia en nom d'en Cristià i aquest últim se n'adona que la noia estima a en Cyrano sense saber-ho ja que li agraden més les cartes que rep que no el físic d'en Cristià. En Cyrano i en Cristià decideixen explicar-li la veritat però en Cristià es mor, abans d'això, però, en Cyrano menteix al jove dient-li que la Rosaura l'estima més a ell (Cristià).
La noia es fa monja, i durant quinze anys en Cyrano la visita cada dissabte al convent, allà, la Rosaura s'assabenta que el seu verdader amor era en Cyrano ja que li fa llegir una de les cartes i ell se la sap de memòria. Però, com que temps enrere en Cyrano anava en contra dels polítics, això li perjudica ja que se'n vengen i quan la Rosaura s'assabenta que el seu veritable amor era en Cyrano, aquest darrer es mor.

El Cyrano de Bergerac

Escena de la pel·lícula francesa de l'any 1990 a on podem veure en Cyrano i la Rosaura

                                         

Narcís Oller i Pilar Prim

Biografia

 Narcís Oller

En Narcís Oller va néixer a Valls (Alt Camp) el dia 10 d'agost de l'any 1846 i va morir a Barcelona el dia 26 de juliol de 1930.

Era orfe de pare. Aquest va morir de tuberculosi, i com que aquesta malaltia és hereditària, la mare d'en Narcís el va protegir molt perquè no la pogués tenir. Aquest fet (la protecció de la mare) el reflecteix en moltes de les seves obres. Va ser educat per el seu oncle i va tenir una relació molt estreta amb el seu cosí Josep Yxart. 

El 1873 es desplaça a Barcelona, a on s'hi queda definitivament, i estudia la carrera de Dret. Quan la va acabar, va entrar com a funcionari a la Diputació Provincial i també va treballar en els tribunals, lloc a on es va fixar en molts casos que va reflectir en les diferents obres que ha escrit.

Va començar a escriure en castellà, perquè era la llengua que utilitzava en els estudis; però, el seu cosí Yxart el va incitar perquè escrivís en català.

Va escriure novel·les, contes, quadres de costums, teatre, memòries i, també, va traduir obres.

No es pot classificar a Narcís Oller en un moviment literari concret perquè va escriure novel·les basades en el romanticisme, realisme, naturalisme i també va fer una novel·la psicològica.

Narcís Oller va voler fer el mateix que Émile Zola, el creador del naturalisme.

Una vegada, durant el realisme, en Benito Pérez Galdós va enviar una carta a Narcís Oller dient-li que una novel·la havia de ser escrita per a una població que parla el castellà. Ell li va contestar que ell (Oller) era un autor realista i s'havia de fixar en el seu voltant que parlava català.

   Benito Pérez Galdós

Les obres més importants de Narcís Oller són:

• La papallona (1882) : Va voler que fos realista però li va sortir romàntica perquè es va deixar emportar pels sentiments.

• L'escanyapobres (1884): És realista i naturalista perquè abunda la descripció.

• La bogeria (1899) : És la novel·la més naturalista i hi ha un estudi psicològic dels personatges.

• Pilar Prim (1906) : És la última novel·la d'Oller, la va escriure en plena crisi, durant sis anys; volia que fos moderna però és psicològica perquè analitza molts els personatges.

            

Les obres més importants de Narcís Oller

Pilar Prim:

L'obra de Pilar Prim es pot estructurar de la següent manera:

            - La introducció

               Es situa des dels capítols I al II. És el viatge de Barcelona i Puigcerdà.

            El capítol III és la transcició de la introducció al nus.

            - El nus

               Es situa des dels capítols IV al XIII. És el clímax de la història. 

            - El desenllaç 

               Es situa des dels capítols XIV al XVI. És el final de la història.

És la història d'una dona, la Pilar Prim, de 40 anys que ha quedat vídua de l'Antoni Dou, el propietari d'una fàbrica de teixits. Amb ella han quedat els seus dos fills: l'Elvira, d'uns 19 anys, i l'Enric (Enriquet com li diu ella) d'uns 10 anys.

Aquests tres decideixen anar a passar l'estiu a un xalet que tenen a Puigcerdà; així que agafen el tren a Barcelona en direcció a Ripoll. Al tren coneixen en Marcial Deberga, un noi jove d'uns 36 anys, que troba atractives tant a la mare com a la filla, però veu amb més bon ulls a la mare perquè la veu molt més romàntica. Les dues noies també miren amb bons ulls al jove, ja que diuen que sembla un militar. Després de tenir una bona conversa entre en Deberga i les dues noies, aquests quatre es despedeixen a Ripoll, quan en Deberga es diregeix a Ribes, en canvi la Pilar, l'Elvira i l'Enric marxen cap a Puigcerdà en carruatge.
Allà, a Puigcerdà, la Pilar gaudeix del seu usdefruit que és el dret que té de poder utilitzar la propietat del seu marit difunt i quedar-se els beneficis  sense ser-ne propietària. Després coneixen a en Rossendo i a la donya Pomposa, un fill i mare molt xafarders, tots dos baixets, grassonets i amb la cara ben vermella, que van a interessar-se per la Pilar i també per l'Elvira.
L'endemà, al xalet de Puigcerdà, reben un ram de flors sense propietari. L'Elvira es pensa que és en Rossendo perquè aquest estava enamorada d'ella, però hores més tard s'assabenten que el propietari del ram era en Deberga que arriba a Puigcerdà per visitar la mare i la filla. Aquests tres decideixen anar a fer una exurció a Sant Romeu i allà es troben a la senyora Pomposa i al seu fill Rossendo. Aquesta situació incomoda a en Deberga perquè un any enrere ell i la Pomposa van tenir relacions en un balneari i això, per en Marcial, va ser la ''caiguda llastimosa''. Davant d'aquesta situació, en Deberga torna precipitadament a Barcelona; l'Elvira, en saber la notícia, dóna totes les culpes a la seva mare per ser tant simpàtica amb la Pomposa i amb en Rossendo, després, però, es perdonen, perquè la Pilar li dóna en Deberga com a candidat perquè es casi amb la seva filla.
Arriben a Puigcerdà, els cunyats de la Pilar - a qui ella odia molt - , en Robert Ortal i la seva muller , la Julita. Aquests convencen a l'Elvira que no s'ha de casar amb en Deberga, perquè la donya Pomposa els va explicar que no li convé com a marit, i ella els hi fa cas perquè admira aquesta parella. Després, aquests convencen a l'Elvira per acompanyar-los al País Basc. La Pilar, al principi, no ho vol, però al final ho accepta.
Quan la Pilar està  amb el seu fill Enriquet sola a Puigcerdà, l'avisen que el seu pare està molt malalt; quan arriba a Barcelona, el seu pare ja és mort. Es desanima molt perquè ha perdut el seu pare, perquè els seus cunyats l'havien deixat a Barcelona malalt i sol i perquè envia telegrames a l'Elvira i als cunyats i no contesten. A l'enterrament, la Pilar es retroba amb en Deberga qui se n'adona que s'està enamorant d'ella però, veu que no és lògic perquè ell és quatre anys més jove que la Pilar i també és més pobre. Durant els primers dies de dol, en Deberga decideix anar a visitar la Pilar però no pot perquè li diuen que està malalta; en veritat estava malalta però tampoc el volia veure perquè també sentia alguna cosa per ell. Davant d'aquestes reccions, en Deberga torna a tenir relacions amb la seva antiga amant, una cantant d'òpera, la Fanny Nodier.
Al cap d'uns dies arriben a Barcelona l'Elvira, els cunyats de la Pilar i l'Amós Echevarría, un noi jove, ric i orfe que els tiets de la noia li van presentar al País Basc perquè s'hi casés i ella ho va acceptar perquè admira als Ortal. L'Elvira i la Pilar discuteixen sobre el casament entre la primera i l'Amós, ja que la Pilar creu que la seva filla no estima al noi, sinó que es sent obligada pels seus tiets. La noia convenç a la seva mare que estima al noi de veritat, tot i que és fals, i la Pilar accepta que es casin quan hagi passat el dol.
La Pilar rep una carta que diu que té relacions amb en Deberga , això la posa molt trista i gairebé malalta, la seva amiga Osita la intenta animar, i les dues pensen que l'autor de la carta és l'Ortal. De cop, aquest apareix per la porta i succeeix una gran discussió entre la Pilar i en Robert,  i al final , la Pilar agafa un atac de nervis i cau malalta al llit a punt de morir. El  metge diu que perquè la Pilar es curi ha de procurar que no vegi ni a la seva filla ni als seus cunyats durant un temps. L'Elvira, ja casada amb l'Amós, arriba del País Basc en assabentar-se que la seva mare està molt malalta, després que el metge li digui que no pot veure-la, decideix tornar-se'n al País Basc. Quan la Pilar va estar curada, ella i l'Osita van al nou despatx d'advocat d'en Deberga perquè els ajudi, ja que la Pilar s'ha assabentat que el seu cunyat porta molt malament les gestions de la fàbrica. Allà, ella i en Deberga veuen que l'atracció entre ells dos cada vegada és més forta, però tots dos saben que no poden estar junts perquè si ho fessin, la Pilar perdria el seu usdefruit, que també comporta perdre la custodia dels fills, i en Deberga es quedaria més pobre. Quan marxen, després d'haver berenat tots tres, l'Osita li diu a la Pilar que totes les estàtues femenines que té en Deberga al despatx s'assemblen a la Pilar; ella no ho vol acceptar, però, quan l'endemà hi torna, se n'adona que l'Osita té raó.
La Pilar entrevista a un majordom de la fàbrica i a alguns ex-socis i tots li diuen que l'Ortal gestiona molt malament la fàbrica de teixits Dou. Amb tota la informació, la Pilar va a casa d'en Deberga i li explica.

Així s'acaba la novel·la; és un final obert, i suposadament fan un judici i guanya la Pilar. Després poden estar junts.




Una web a on hi ha molta informació sobre la darrera novel·la d'Oller

Àngel Guimerà i La filla del mar

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife (Canàries) l'any 1845, fill de pare català i mare canària.mestís, que significa que no era del tot català, ja que va heretar més la llengua castellana de la seva mare que no el català que parlava el seu pare. També es sentia diferent perquè era un fill bordo; és a dir que els seus pares no estaven casats, fet totalment estrany en el segle XIX. Quan era jove, se li va morir la mare, i més tard es va enamorar d'una noia amb qui es volia casar, però els pares d'aquesta no ho van voler perquè l'Àngel no era del tot català i també, perquè no era burgès; per tant va ser un amor no correspost.
Als set o vuit anys va arribar a Catalunya, concretament a Tarragona. En arribar-hi es va sentir molt diferent perquè era
Totes aquestes paraules marcades són els fets propis que van fer que l'Àngel Guimerà volgués reflectir en els personatges de les seves obres; per exemple, podem trobar molts personatges orfes, diferents, immigrants i, sobretot, amors impossibles que acaben fracassant.

Àngel Guimerà als 8 anys

Va escriure moltes obres durant el romanticisme. Va començar escrivint poesia (dos llibres) i llavors, prosa (tres llibres), però l'estil que més va utilitzar va ser el teatre.
Va escriure més de cinquanta obres de teatre, aproximadament, però les més importants són:

• Mar i Cel
• En pólvora
• Maria Rosa
• La festa del blat
• Terra baixa
• La filla del mar

En totes aquestes obres, els personatges principals solen ser o orfes, o diferents o immigrants. Però sobretot, hi apareix el triangle amorós; és a dir, dues dones que s'enamoren del mateix home, o dos homes que s'enamoren de la mateixa dona. I aquests triangles mai tenen un final feliç.

La filla del mar

A la classe ens hem llegit La filla del mar, un drama que succeeix en un poble mariner de la costa catalana.

La protagonista principal és l'Àgata, una noia musulmana que va arribar de ben petita a la costa d'aquest poble després d'haver naufragat en un vaixell a on també hi havia els seus pares i qui no va arribar a veure mai més (nena orfe). Es sap que era musulmana perquè anava vestida amb el vestit típic dels països del nord d'Àfrica i també perquè parlava un idioma diferent. Llavors, com que el poble no podia deixar a aquell infant allà sol, algú l'havia de cuidar, però com que no es posaven d'acord, el poble es va posar en cercle i la van col·locar al mig perquè ella escollís amb qui es volia quedar, i com faria qualsevol nen petit, va anar cap a una nena de quatre anys més gran que ella; la Mariona. Més tard, es van morir els pares de la Mariona (la noia queda orfe) i se'n va haver d'ocupar d'ella i de l'Àgata, l'oncle de la primera, en Cinquenes, l'encarregat de pagar els salaris als treballadors del poble. Ell tenia molt clar que només la Mariona era la seva neboda.

L'acció de l'obra comença anys més tard, quan totes les dones del poble estan al port cosint les xarxes mentre els homes i l'Àgata van a pescar. Llavors, passen per allà la Mariona acompanyada d'en Pere Màrtir; un noi jove i atractiu que es dedica a seduir a totes les noies del poble, aquestes se n'enamoren, ell s'aprofita d'aquestes i finalment, les abandona. Per tant quan totes les dones del poble veuen la situació comencen a tafanejar sobre la parella i més tard li expliquen a en Cinquenes. Quan aquest s'assabenta que la seva neboda festeja amb en Pere Màrtir, li prohibeix de veure'l.
Després, la Mariona i en Pere Màrtir plantegen un festeig fals entre el noi i una altra noia del  poble perquè així el poble es pensés que ja no estan junts i llavors, es veurien d'amagat. Després de triar moltes noies, la Mariona dóna com a candidata a l'Àgata, perquè sap que en Pere Màrtir no se n'enamorarà perquè és heretge.
Dies més tard, en Pere Màrtir comença a parlar amb l'Àgata per enamorar-la, però al cap d'un temps l'Àgata s'enamora d'ell i aquest s'enamora d'ella de veritat. La Mariona comença a veure la situació i es va anar posant gelosa. En Cinquenes també ho veia, però no li preocupava tant que l'Àgata estigués amb en Pere Màrtir perquè no acceptava a la noia com a una neboda.
Al cap d'un temps, per la gelosia, la Mariona li explica a l'Àgata que tot era un festeig fals i l'Àgata, en sentir-se enganyada, s'enfada molt amb en Pere Màrtir. Comença a dir que el vol matar, però llavors, en Pere Màrtir li fa entendre que s'ha enamorat d'ella de veritat i que no tornarà a parlar més amb la Mariona, però aquesta última, més tard, troba al noi i l'abraça dient-li que l'estima ; l'Àgata, en veure-ho, li clava una fitora (com una forca que serveix per a pescar) a l'esquena d'en Pere Màrtir i el mata. Però, abans de morir, el noi li va dir a l'Àgata, sincerament, que l'estimava; i després, ella se'n va arrapentir i es va suïcidar tirant-se al mar.

Teatre ''La filla del mar'' d'Àngel Guimerà

Un vídeo de l'obre representada teatralment

                                                                          

Diverses de les portades de les obres de Guimerà

Podeu visitar la web següent o on hi ha tota la informació d'àngel Guimerà; des de la biografia fins a entrevistes:

Web informativa sobre Àngel Guimerà

Aigües encantades

Aigües encantades és una obra teatral escrita per Joan Puig i Ferreter l'any 1907.

Joan Puig i Ferreter

Es tracta d'un drama a on s'oposen les idees del poble i les idees del progrés.

Nova edició d'Aigües encantades

Argument:

En un poble de muntanya de la província del Tarragonès hi ha sequera i tot el poble està fent com una mena de processó, a on preguen per la Verge dels Gorgs; la verge del poble, que es veu que una vegada va aparèixer d'uns gorgs i que li va dir a un pastor que si li construïen una ermita els donaria fe. Això ho fan perquè plogui.

Doncs, tot els poble està pregant, i la Cecília, la protagonista, i en Vergés, el mestre del poble que es vol casar amb la Cecília, estan a casa dels pares de la noia parlant sobre les benediccions que fa el poble, que ells creuen que són supersticions sense sortida.
Llavors, arriben els pares de la noia, en Pere Amat i la Juliana, que la comencen a escridassar perquè no ha assistit a les benediccions del poble mentre totes les noies de la seva edat hi eren.
La Cecília, que només passava els estius al poble ja que durant l'hivern vivia a la ciutat amb una seva tia perquè estudiava per mestre, tenia unes idees molt contràries a la religió. Ella creia que la religió no ho arreglava tot i contestava amb les seves idees als seus pares que creien que estudiar a la ciutat la tornava boja.
Llavors, al poble arriba un foraster, a qui mai l'autor li posa nom, que ve de la ciutat, que és enginyer i que coneixi medis naturals que és canalitzant l'aigua dels Gorgs de la Verge per acabar amb la sequera del poble, però el poble no ho vol, perquè la Verge dels Gorgs és la seva patrona.
Algunes persones com el pastor, que no creu en la religió, o l'alcalde, que al principi no té les idees segures però que al final es decanta per les idees del foraster, van a escoltar-lo a casa de l'alcalde i el foraster els hi explica la solució que té, però els que creien en la Verge van començar a oposar-se a aquest home, sobretot el Mossèn Gregori, que diu que és Déu qui té la única solució perquè plogui.
Després que el foraster expliqui la solució, comença a ploure i tot el poble el comença a perseguir i a tirar-li pedres.
A la casa de la Cecília, aquesta els explica als seus pares que les dones també poden triar i manar i els diu que no vol estar més en la seva casa i que marxarà.

Al final, a la casa, només hi ha en Vergés i la Cecília; aquesta última li explica que vol marxar amb el foraster i anar a viure amb ell per sempre, en Vergés ho intenta impedir, però és impossible i la Cecília se'n va.



Vídeos sobre representacions teatrals de l'obra:
''Tràiler'' de l'obra feta pel TNC

Aigües Encantades

El modernisme

El modernisme va ser un moviment que va sortir a Catalunya a finals del segle XIX, concretament, es  posa com a data d'inici l'any 1892, quan en Jaume Brossa va pulicar un article anomenat Viure del passat a la revista l'Avenç; i es com a data de fi el 1911, any en què va morir el millor poeta modernista, en Joan Maragall.

Els objectius del modernisme eren:

• Modernitzar la llengua 
• Modernitzar la societat 
• Modernitzar la cultura
• Modernitzar-ho tot
• Innovar

Tots aquests objectius ho volien aconseguir a través de l'art ( literatura, pintura, arquitectura, ...)

PRIMERA ETAPA DEL MODERNISME:

Els modernistes eren uns joves, fills de burgesos, que no volien ser burgesos; és a dir, que no volien ser de la societat burgesa ja que a aquests no els interessa l'art perquè a través d'aquest no es reben diners, mentre que pels modernistes l'art era el més important.
Els modernistes eren artistes (escriptors, poetes, pintors, escultors, ...) que estaven sols en la seva lluita contra el món, per l'art. Aquests artistes es sentien com si fossin herois.
Hi havia dos grans grups de modernistes:

1.- Els regeneracionistes o vitalistes:
     Aquests eren els que volien canviar la societat a través de l'art, s'implicaven amb cos i ànima per canviar        la societat, és a dir que participaven en la política, escrivien en revistes, etc.
     Els vitalistes volien una resposta social i eren optimistes.
     Els regeneracionistes més importants van ser: Pompeu Fabra, Jaume Brossa, Joan Maragall, Joan Puig i        Ferrater, entre d'altres.


2.- Els esteticistes o partidaris de l'art per l'art:
     Aquests feien art però sols, no el volien mostrar; per ells l'art era només cultura.
     Els esteticistes eren molt individualistes.
     Els partidaris de l'art per l'art més importants van ser: Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Santiago                Rusiñol, Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), entre d'altres.

Les idees del modernisme provenien del nord d'Europa i es van començar a difondre a Catalunya a través de diferents revistes modernistes com:

• Avens (més tard corregida i anomenada Avenç)
• Joventut
• Catalònia
• Pèl i Ploma

La revista l'Avenç

                                            

Com he dit, en l'Avenç, l'any 1892, si va publicar un article de Jaume Brossa anomenat Viure del passat.

En aquest article s'explicava que en l'art no hi havia ni regles ni límits. Una de les frases que Jaume Brossa va escriure en aquest article és : "A èpoques noves, formes d'art noves" . On es veu perfectament que volien modernitzar.

En aquestes revistes, els modernistes escrivien tal i com sonava, sense normes; però més tard va arribar en Pompeu Fabra, un língüista, que va fer unes campanyes de normalització lingüística per posar les normes a la llengua catalana. A la revista l'Avenç, va escriure uns articles de correcció en castellà perquè tothom ho pogués entendre; un dels exemple de correcció que va fer va ser de la paraula Avens a canviar-la per Avenç.

Pompeu Fabra

                                                   
L'any 1897, els modernistes van començara quedar a la cerveseria Els quatre gats de Barcelona.
Més tard, van començar a fer unes festes modernistes a on feien art (parlar, fer teatre, fer concerts, fer recitals,...).
Aquestes festes les feien a una casa de Sitges, anomenada Cau Ferrat,  que va comprar en Santiago Rusiñol.

El Cau Ferrat de Sitges

Els quatre gats de Barcelona

En Santiago Rusiñol, va ser un dels artistes modernistes més importants.
Feia poemes però el que més li agradava era la pintura (pintava molts jardins, li agradava utilitzar llum i color).

Santiago Rusiñol

ÚLTIMA ETAPA DEL MODERNISME:

Aquesta última etapa del modernisme es situa de finals del segle XIX a principis del XX.
En aquesta etapa va ser quan els burgesos es van adonar que l'art era bo i el van acceptar, donant també, suport a l'artista.

Vídeo de Santiago Rusiñol i del modernisme

ELS OBJECTIUS D'AQUEST BLOG

Els objectius d'aquest bolg són per aprofundir els continguts de la matèria de modalitat de literatura catalana de 1r de batxillerat.
Hi haurà informació sobre autors i obres literàries de les sis lectures obligatòries d'aquesta matèria.

Obres:
1.-  Aigües encantades, Joan Puig i Ferreter
2.- Pilar Prim, Narcís Oller
3.- Antígona, Salvador Espriu
4.- Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda
5.- Invasió subtil i altres contes, Pere Calders
6.- Tempestat de flama, Bartomeu Rosselló-Pòrcel