Salvador Espriu i Antígona

En Salvador Espriu va ser un dels escriptors més importants de durant i de després de la Guerra Civil Espanyola. Va ''lluitar legalment'' contra el franquisme i la Guerra; és a dir que va escriure obres amb altres noms que substituïen les paraules claus relacionades amb aquella època.

Salvador Espriu a la seva pàtria ideal, Arenys de Mar

Vida

Salvador Espriu i Castelló va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners i va morir a Barcelona l'any 22 de febrer de 1985.

L'any 1915 ell i la seva família (pare, mare i els germans del jove) van anar a viure a Barcelona perquè el seu pare Francesc Espriu, que era advocat, va guanyar unes oposicions molt importants que l'obligaven a traslladar-se a la capital catalana. Va passar molts estius a Arenys de Mar, poble d'on venien els seus avantpassats, i aquest lloc va ser la seva inspiració per escriure la majoria de les seves obres.

Família Espriu i Castelló. Salvador és el noi que està al costat de la mare.

Quan en Salvador tenia nou anys, ell i els seus germans van agafar un xarampió que va fer que s'haguessin de quedar durant tres anys a dins del llit sense poder fer gaire res més. En Salvador, però se'ls va passar llegint; va llegir-se la Bíblia, el Quixot, la literatura de Valle Inclàn, llibres grecs, d'Egipte, etc. A causa d'aquesta malaltia, una de les seves germanes, la Maria Isabel, va morir. El germà més gran, en Francesc, va morir als catorze anys en un accident. Aquestes dues morts el van marcar molt i també el van inspirar. Aquesta malaltia, a ell, li va deixar una salut precària: un tremolor en la mà dreta i dificultat per acabar bé les paraules.
L'any 1930, en Salvador va entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona on es va llicenciar en dret i en història antiga (hebreu, llatí, grec...). Va participar en un viatge preparat per la UAB que es tractava de anar amb creuer durant 45 dies i anar fent parades per les costes del Mediterrani. Segons ell,  els anys que va passar a la universitat van ser els millors de la seva vida.
L'any 1940, el seu pare es va morir.
Durant la Guerra Civil, els intel·lectuals van poder escollir tres tipus de camins:

1. Marxar a l'exili; com va fer Mercè Rodoreda.
2. Quedar-se a Espanya i adaptar-se al franquisme.
3. Quedar-se a Espanya i ''lluitar legalment'' contra la dictadura; com Espriu o J.B Foix

 Espriu va decidir agafar el tercer camí. Sempre va estar envoltat de guàrdies però mai el van detenir per por que hi hagués una revolució ja que les persones els agradava llegir les composicions d'Espriu.

Obres

Salvador Espriu va escriure tant poesia com narrativa o teatre; però li agradava escriure més la poesia perquè podia expressar més bé els sentiments i les emocions, i també perquè era més fàcil d'escriure i de publicar. Quan anava a dormir pensava en versos i l'endemà, al matí, les escrivia.
Era un home molt pessimista, sempre pensava en la mort. A part d'això, era agnòstic; és a dir que era creient però mai va concretar en quin Déu creia. Era una persona humanista, anava en contra de totes les guerres i creia que l'home era l'única solució per l'home.

Quan ja tenia una obra escrita, mai la deixava per acabada; sempre les anava completant totes i d'aquesta manera s'anaven fent diverses edicions.

Una vegada va ser candidat a un premi Nobel tot i ser català; però el govern espanyol ho va evitar. Malgrat això, va guanyar molts premis. L'any 1982 va rebutjar un premi d' Alfons X el Savi perquè aquest fou espanyol.

Per ell, el teatre era la  millor forma per expressar-se directament amb el diàleg; li hagués agradat només dedicar-se al teatre però com que estava al límit de anar a la presó o de matar-lo, ho va evitar.

Li agradava llegir de tot però preferia la història i els llibres tècnics (ciències, filologia, etc.)

Una vegada va dir que va tenir tot el que va merèixer però només li va faltar una bona salut.

L'any 1928, amb 15 anys, va escriure el seu primer llibre titulat Israel i escrit en castellà perquè ela la llengua que s'utilitzava en els àmbits formals.

Totes les altres obres les va escriure en català. L'any 1932, amb 18 anys, va escriure Laia, una obra que va anar refent durant diversos anys per culpa dels crítics. El 1934, escriví Les hores i Les cançons d'Ariadna. Del llibre Pell de Brau, ell no en va fer la traducció al castellà. Ell diu que no va traduir Ronda de Mort a Sinera sinó que la va recrear.

L'any 1976, Espriu va dir que volia acabar la seva carrera d'escriptor escrivint una llarga novel·la titulada  La roda del temps.

Com que estava en perill de mort o d'anar a la presó, per fer obres, utilitzava uns símbols, així, quan ho anava a publicar, els que miraven si es podia fer o no veien que no hi havia cap mal contra la Guerra, i, per tant, li publicaven.
Els símbols que més va utilitzar són:

• Sinera (Arenys de Mar)
• Konilòsia (Catalunya)
• Konilosians (Catalans)
• Lavínia (Barcelona)
• Sepharad (Espanya)
• Laberint (La vida)
• Temple Destruït (Catalunya destruïda)

                        etc.

Antígona

El cicle de les Labdàcides (origen del mite d'Antígona) :

Laios i Iocasta, els reis de Tebes, es casen i no poden tenir fills però en volen; van a fer oracles de delfos als déus i Apol·lo els diu que no han de tenir fills perquè si en tenen mataran al pare i destruiran la ciutat de Tebes. Malgrat tot tenen un fill, però l'abandonen i uns pastors el cuiden. Quan es fa gran, se'n va i, quan està de camí a Tebes, es troba el seu pare - cap dels dos es coneixen -  i després d'unes baralles, el fill, anomenat Èdip, mata al pare. Tebes es queda sense rei i Creont, el germà de Iocasta, diu que la ciutat necessita un rei. Creont dóna a la seva germana com a candidat de marit a Èdip que era molt atractiu i fort. Per tant, Iocasta i Èdip es casen i tenen quatres fills, dues noies i dos nois, anomenats Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices. Quan Èdip i Iocasata s'assabenten que són fill i mare, la noia es suïcida i Èdip es treu els ulls. Els fills - els nois - , ja grans, que també ho saben, van retreien al seu pare totes les culpes fins que es mor.

Després d'aquesta mor, els dos nois volen manar i amb Creont acorden que un any farà de rei Etèocles i l'altre Polinices. Però, no es posen d'acord. Etèocles fa fora de Tebes a Polinices, qui arriba a Argos i es casa amb la filla del rei; per tant, rep les ajudes necessàries per tornar a Tebes i aconseguir el poder.

L'Antígona d'Espriu:

Al principi apareix un personatge que s'anomena Pròleg que recorda als lectors el cicle de les Labdàcides.
Tebes té set portes i col·loquen a un guerrer a cada porta, aquests lluiten, i els dos germans es queden sols i es maten. Tebes queda sense rei i Creont ha de fer de successor. Aquest últim diu que s'ha d'enterrar a l'heroi de Tebes - és a dir, Etèocles - i els cos de Polinices ha de ser menjat pels carronyaires. Llavors, apareix Antígona que també vol enterrar a Polinices ja que creu que si ho fa morirà tranquil·la. Antígona és ajudada per Eumolp ( un geperut ), per Euriganeia i per Ismene; però al final les dues darreres es rendeixen i qui enterra Polinices són Antígona i Eumolp. Després s'entreguen als guàrdies perquè sabien que el que han fet no ho havien de fer, però Antígona no volia seguir les lleis del seu tiet Creont, sinó les seves lleis, les lleis del seu cor. Quan s'entreguen, lapiden a Eumolp i tanquen a Antígona en una cova fins que es mor. Aquesta última volia morir ja que sabia que si es moria, el cercle de la maledicció dels oracles de la seva família, s'acabaria. Finalment apareix un personatge que es diu Lúcid Conseller i que diu que la història s'ha acabat malament però de manera correcte; llavors explica el futur dels personatges.
Portada del llibre d'Antígona d'Espriu.

Els personatges:

Els personatges més importants són:

• Antígona: És l'heroïna de la història. Té una petita part d'Espriu.
• Eumolp: És el més noble que ajuda a Antígona perquè és l'única que no se'n reia d'ella pel sol fet de ser geperut. Diu la cruenta realitat. Alguns critics han afirmat que és la personificació d'Espriu.
• Tirèsies: És un cec que no vol desobeir a Creont però que vol ajudar a Antígona. És un endeví.
• Ismene: És germana d'Antígona i és la més indecisa de la història.
• Etèocles: Germà d'Antígona que trenca el pacte que fa el seu tiet sobre governar un any ell a Tebes l'altre any el seu germà. Representa una de les dues Espanyes que estan en guerra durant la Guerra Civil.
• Polinices: El germà més petit d'Antígona. Representa l'altra part de les dues Espanyes que es barallen.
• Creont: Representa a Franco.

La Antígona de Sòfocles i la d'Espriu:

Per escriure aquesta obra, Espriu es basa en l'Antígona de Sòfocles i amb Els set contra Tebes d'Èsquil.

Altres autors que van utilitzar l'Antígona de Sòfocles van ser Bertolt Brecht i Jean Anouilh que van fer servir aquest mite per explicar la Segona Guerra Mundial.

Espriu va fer tres versions d'Antígona:

1. La de l'any 1947, però pulicada el 1955, que té dos actes.
2. La de l'any 1964, de tres actes.
3. La de l'any 1967, de tres actes també que és la definitiva.

Semblances entre l'obra de Sòfocles i la d'Espriu:

• Creont és el gran dictador.
• Antígona desobeeix Creont.
• Hi ha parricidi, fratricidi i incest.

Diferències entre l'obra de Sòfocles i la d'Espriu.

• Espriu afageix més dones.
• Antígona està compromesa amb Hèmon, el fill de Creont; Espriu només el menciona al final.
• A la de Sòfocles apareix el Corifem i el cor; Espriu els substitueix pels consellers.
• Espriu diu que Antígona és tancada en una cova i allà es mor, mentre que Sòfocles explica que la tanquen en una habitació matrimonial i ella es suïcida.
• Espriu fa que Creont sigui més humà perquè té dubtes; Sòfocles el fa molt cruel.
• Espriu afegeix a Eumolp, al lúcid conseller i al pròleg.



Antígona enterrant al seu germà Polinices 

• Sòfocles ho explica tot directament, en canvi Espriu ho deixa anar i el lector li toca pensar.